Se'l veu tens, al futur pare? És normal. Ha aparegut un tal Murphy, aquell que assegurava que "si una cosa pot sortir malament, ho farà", i li ha complicat indescriptiblement la vida. Fa tot just una setmana es va assabentar que després de l'estiu s'haurà d'enfrontar a unes oposicions en les que si no queda primer se'n va al carrer. Heu de saber que com a bon català, el futur pare és funcionari interí, i ara li toca demostrar que és vàlid per seguir vivint tota la vida dels impostos dels altres. Feu comptes: si els exàmens poden ser entre octubre i desembre, queden uns 9 mesos... Us sona, la xifra? Cal parlar i en parla amb la futura mare, que admet que seria prudent fer una pausa en "el tema". La paternitat no pot esperar un any més, això és innegociable, però sí troba prudent evitar que el part pugui ser el dia abans de l'examen. Parlant la gent s'entén.
Us havia parlat de Murphy, oi? No podia ser d'altra manera: a l'endemà d'aquesta conversa, arriba el tren. A la regla li dius TGV perquè la seva fama de puntual ha quedat en entredit. Passa un dia, dos dies, tres dies... Avui ja són quatre dies - com quatre làpides - sense estrenar compresa quan tocava. Són quatre dies com quatre eren els Genets de l'Apocalipsi. El futur pare ja tremola, com es pot tenir tanta mala sort?
La primera prova d'embaràs se la va fer ella sense avisar, la segona forçada per un marit frenètic. Als rituals de cada matí se'ls ha afegit la pregunta "ja t'ha vingut?", una cursa femenina cap al lavabo abans que s'escapi el pixum, una espera de dos minuts que semblen anys, i l'observació minuciosa d'una franja blanca amb un palet blau, posant cara de bohemis davant d'un quadre a la Tate Gallery, que només s'acaba quan un dels dos convenç l'altre que el segon palet blau no apareixerà avui.
Us heu fet mai proves d'audició? Et tanquen a una capsa i has de dir si sents o no un soroll. Després de deu minuts, ja sents fins i tot com la teva sang agafa les corbes a les artèries, i no saps si considerar-ho o no 'soroll'. Doncs amb la barreta blava et passa el mateix: la barreta és allà, amagada, i de tant mirar t'adones que la franja blanca és diferent en el punt on hauria d'aparèixer. Veus un to blauet que no saps si és suficient o no per considerar que la barra 'ha aparegut'. Finalment, però s'imposa la lògica: aquella ombra no és una barra.
Han estat dues proves negatives però el futur pare no pot cantar victòria. Ara resulta que és normal, que la prova cal fer-la al cap d'uns quants dies d'estar embarassada i fins i tot així no és segura. És una altra d'aquelles coses que "tothom sabia" menys el futur pare, que sempre va pensar que una es quedava embarassada, pixava sobre un pal i donava la notícia. Ni Dant podria expressar amb prou contundència el purgatori que s'amaga darrere la realitat. Per a ella són dies de no menjar embotit, no veure vi i trobar causes amagades a cada mal de pit, cada mareig o cada nàusea.
Per a tu és un continu teatre, doncs ni amics ni familiars saben que "ho esteu intentant", i cal buscar respostes astutes per no mentir quan algú fa la pregunteta de rigor. Penses en el futur i vols evitar haver d'explicar algun dia per què, quan vas dir que no ho estàveu intentant, ella ja estava embarassada. Que una cosa és no dir res i l'altra enganyar als que hauran de cuidar la criatura quan tu te'n vulguis anar de viatge amb la dona. La tensió pot amb tu i demanes a qui sigui que apareguin, d'una maleïda vegada, o bé la regla o bé la punyetera segona barra blava. Tant et fa ja quina de les dues surt primer, però sisplau que rebenti això. Si està embarassada, a assumir el que vindrà, i si no ho està a emborratxar-se i "tornar a intentar-ho" d'aquí a dos mesos. Però que surti.
I la regla segueix sense sortir.
Us havia parlat de Murphy, oi? No podia ser d'altra manera: a l'endemà d'aquesta conversa, arriba el tren. A la regla li dius TGV perquè la seva fama de puntual ha quedat en entredit. Passa un dia, dos dies, tres dies... Avui ja són quatre dies - com quatre làpides - sense estrenar compresa quan tocava. Són quatre dies com quatre eren els Genets de l'Apocalipsi. El futur pare ja tremola, com es pot tenir tanta mala sort?
La primera prova d'embaràs se la va fer ella sense avisar, la segona forçada per un marit frenètic. Als rituals de cada matí se'ls ha afegit la pregunta "ja t'ha vingut?", una cursa femenina cap al lavabo abans que s'escapi el pixum, una espera de dos minuts que semblen anys, i l'observació minuciosa d'una franja blanca amb un palet blau, posant cara de bohemis davant d'un quadre a la Tate Gallery, que només s'acaba quan un dels dos convenç l'altre que el segon palet blau no apareixerà avui.
Us heu fet mai proves d'audició? Et tanquen a una capsa i has de dir si sents o no un soroll. Després de deu minuts, ja sents fins i tot com la teva sang agafa les corbes a les artèries, i no saps si considerar-ho o no 'soroll'. Doncs amb la barreta blava et passa el mateix: la barreta és allà, amagada, i de tant mirar t'adones que la franja blanca és diferent en el punt on hauria d'aparèixer. Veus un to blauet que no saps si és suficient o no per considerar que la barra 'ha aparegut'. Finalment, però s'imposa la lògica: aquella ombra no és una barra.
Han estat dues proves negatives però el futur pare no pot cantar victòria. Ara resulta que és normal, que la prova cal fer-la al cap d'uns quants dies d'estar embarassada i fins i tot així no és segura. És una altra d'aquelles coses que "tothom sabia" menys el futur pare, que sempre va pensar que una es quedava embarassada, pixava sobre un pal i donava la notícia. Ni Dant podria expressar amb prou contundència el purgatori que s'amaga darrere la realitat. Per a ella són dies de no menjar embotit, no veure vi i trobar causes amagades a cada mal de pit, cada mareig o cada nàusea.
Per a tu és un continu teatre, doncs ni amics ni familiars saben que "ho esteu intentant", i cal buscar respostes astutes per no mentir quan algú fa la pregunteta de rigor. Penses en el futur i vols evitar haver d'explicar algun dia per què, quan vas dir que no ho estàveu intentant, ella ja estava embarassada. Que una cosa és no dir res i l'altra enganyar als que hauran de cuidar la criatura quan tu te'n vulguis anar de viatge amb la dona. La tensió pot amb tu i demanes a qui sigui que apareguin, d'una maleïda vegada, o bé la regla o bé la punyetera segona barra blava. Tant et fa ja quina de les dues surt primer, però sisplau que rebenti això. Si està embarassada, a assumir el que vindrà, i si no ho està a emborratxar-se i "tornar a intentar-ho" d'aquí a dos mesos. Però que surti.
