dilluns, 28 d’abril del 2008

"Sovint veig embarassades"

Fa molts dies que el futur pare no tenia esma d'escriure al diari, l'haureu de perdonar. La vida et situa de vegades en una muntanya russa, i només te n'adones al sortir, quan toques terra i notes que la resta del cos flota. Estudiar, treballar i "intentar-ho" deixen poc temps per a la reflexió, i sense reflexió és difícil escriure res d'interessant.

Posem-nos al dia: la regla va venir, entre crits de joia d'un i cares de decepció de l'altra, i la vida va seguir. El futur pare es pensava que els "intents" es mesuraven per copulacions (és a dir, un clau, un intent) i resulta que no, que cal estar-se un mes fotent-li dia i nit per poder dir que "ho has intentat". Ai, carai, ara entens allò del "primer intent", i les cares d'alegria dels que ho anunciaven... Portaven un mes d'activitat sexual frenètica, així és fàcil tenir carona de bacó afartat...

Doncs res, el futur pare que no ho veu clar, i la futura mare il·lusionada, s'han estat més d'un mes "intentant-ho", des de l'últim apunt. El ritme és similar al d'una marató de cinema porno, i al cap d'un temps, sorprès, el futur pare s'adona que fa molt que no troba a faltar una masturbació de migdiada, d'aquelles que fa uns anys el cos li demanava anés bé o no. Diuen que les parelles acostumen a estar uns quants mesos intentant-ho, vés per on, encara haurà de comprar pol·len per no flaquejar...

I enmig d'aquesta voràgine de vida social, vida laboral i vida sexual conjugal, la futura parella de pares encara troba alguna estona per sortir al carrer i prendre la llum del sol. Agafats de la mà passegen, i al cap d'una estona la futura mare diu: "hi ha moltes embarassades, oi?". El futur pare es sent com Bruce Willis a "El sisè sentit" quan el nen assegura que veu morts, perquè durant el passeig només recorda haver vist una brasilenya amb uns globus espectaculars, un senyor tant vell que segur que vivia quan els de Sants deien "me'n vaig a Barcelona" i una cara coneguda que no sabria dir si és un veí de l'escala o un excompany de classe, però en tots dos casos ha preferit ignorar-la. Cap embarassada.

La dona, en cavi, assegura que n'ha vist un munt. I és que quan el rellotge biològic comença a fer petar l'alarma, sembla activar un radar d'embarassades més mortífer i precís que els de la Ronda de Dalt, sector Guineueta. No us ha passat mai tenir la nevera oberta, preguntar a crits qui collons s'ha pulit l'última Moritz, i que la dona s'acosti i n'agafi una que teníeu davant dels morros? Doncs amb les embarassades passa el mateix, una les veu a través de les parets, mentre que l'altre no s'hi fixaria encara que duguessin el cabell pintat de groc i uns llums al clatell com els de les bicis. La mirada és selectiva.

El futur pare vol ser positiu, ja ho sabeu, i s'adona que aquesta "Pregnant Vision" amb que estan equipats els que "intenten", és un do d'allò més útil. Serveix per saber quan el cos et demana criatures, o quan n'estàs obsessionat. Que veus moltes embarassades? Nen, t'estàs fent a la idea. Que et poses a parlar de nens sense que ningú hagi tret el tema? Ja no ets un futur pare simple, t'has convertit en un futur pare immediat. En un home amb un sisè sentit, que sovint veu embarassades. I que, com al nen de la pel·lícula, no et fan por.