dimecres, 21 de maig del 2008

"Estem embarassats"

Aquests dies la premsa en va plena: Carme Chacón ha parit, Carme Chacón ja és mare, ha nascut el fillet de la Carme Chacón. Durant mesos ens havien recordat que era la primera ministra prenyada de la història d'Espanya, i ara tindrem tant clar com la taula del cinc que és la primera dona en haver parit entre desfilada i desfilada. Després serà la primera en donar el pit durant un Consell de Ministres, la primera en canviar uns bolquers el dia de la Pasqua Militar, i la pionera en interrompre una cimera de l'OTAN perquè l'han trucada que el nen té diarrees.
Però... algú sap qui va ser el primer ministre que va ser pare durant el seu mandat? Si demà la muller d'Alfredo Pérez Rubalcaba (per posar un exemple qualsevol) trenqués aigües, seria notícia? Parlaríem del segon ministre de la història de la democràcia en haver parit durant el seu mandat? No, perquè els homes no ens quedem embarassats.
Aleshores, a què ve aquest costum d'anar dient que "estem embarassats"? Diguem les coses pel seu nom: qui està embarassada és la dona, a ella li creixerà la panxa (més que al pare, per una vegada), a ella li faran mal els pits i se li inflaran els mugrons, i només ella tindrà excuses per afartar-se de croissants de xocolata i maduixots. A veure què en pensaríeu d'un home que s'inflés de llaminadures i es justifiqués dient que "té un antojo"...

És la dona, l'embarassada; l'home, simplement, serà pare. Amb tot el carinyo del món, dedicació, amor i posant els diners que calgui. Però no està embarassat.

dimarts, 6 de maig del 2008

Positiu

Si ja heu llegit el títol, què més voleu saber? Feliciteu-me! Un dia la dona et diu que no li ha vingut la regla, tu confiat penses "ja vindrà" tot i que la teva boca emet un "a veure si aquest cop hi ha més sort", i a mig matí ella et truca per dir-te que ha estat positiu. "Per a qui?" preguntes tu, sense saber a què es refereix. "El test, ruc", et recorda ella. S'ha fet la prova d'embaràs i, vés per on, ja ho té. No eres estèril.

Intentes no pensar-hi durant el que queda de dia, però en arribar a casa et trobes una futura mare radiant, eufòrica, plena de ganes de parlar del tema i de prendre decisions que fa unes hores et semblaven marcianes. Tu la mires i no hi veus panxa, no hi ha nens a la vista, la vida segueix aparentment igual però en el fons, allà dintre, tot està canviant. I ho saps.

Cap dels dos heu estat abans pares, que tu sàpigues, i per això la primera decisió és inevitable: cal comprar un llibre. Tu l'agafaries de la biblioteca i el tornaries un cop llegit l'imprescindible, però ella et retreu que seria com llogar un vestit de boda (i tu penses, "i què?", però no ho dius). Cal anar a comprar-lo, per tenir-lo i consultar-lo contínuament!!

Finalment aconsegueixes que la teva opinió sigui tinguda en compte, i no aneu a la Fnac - massa impersonal - sinó a la Llibreria Catalònia, de la Ronda Sant Pere. No pots comprar el manual d'instruccions del teu fill, que encara pot ser filla, a una gran superfície francesa, els teus principis encara tenen alguna cosa a dir!

Entreu, doncs, a la Catalònia, i busqueu la secció al gran panell de l'entrada. Enlloc diu "Embaràs", llàstima, descartes que l'hagin classificat com a "Aficions" o "Psicologia" i decidiu començar a buscar la secció de "Salut". Un cop trobada, no pots evitar adonar-te que a una banda hi ha "Esport", i a l'altra "Gastronomia", i penses que la salut allà enmig no recomana abusar de cap dels dos, però tampoc oblidar-se'n. Dintre dels prestatges d'aquesta secció, és fàcil reconèixer els llibres destinats a futurs pares: les lletres, les imatges, la composició del llom i la portada són pròpies de llibres infantils, potser perquè et vagis fent a la idea del que compraràs durant uns quants anys.

Hi ha molts, molts llibres sobre l'embaràs, curiosament barrejats amb manuals per aprofitar millor la relació sexual. Una altra curiosa barreja, els llibreters realment són gent assenyada i semprebusquen l'equilibri al repartir els volums. "Gaudeix, però amb precaució o això és el que trobaràs", sembla que et vulguin dir una vegada i una altra. Mentre llegeixes els títols t'adones que algun conegut podria entrar i veure't allà, i instintivament agafes el primer kamasutra que tens a prop. Vaja, malgrat la foto és una apologia de la lactància materna. "Bé, si entra algú li direm que és per a un amic, oi?" Ella fa que sí amb el cap i un somriure, diries que tot assajant el paper de mare.

Més relaxat comences a llegir lloms i intueixes els problemes que vindran, amb títols com "El meu nen no menja". Altres estan escrits en el mateix to que s'utilitza al vendre un cotxe (un "Cuídame mucho" remet inevitablement a l'entranyable "Me venden en buen estado"), però la majoria de títols són àtons, funcionarials, de manual de rentadora.

Opteu finalment per l'únic llibre més o menys genèric escrit en català, "Guia de l'embaràs setmana a setmana", que penseu que no pot ser dolent si algú s'ha pres la molèstia de traduir-lo a una llengua amb poc mercat, i aneu a passar per caixa. Quan treus 27 euros de la cartera, penses que hauríeu d'haver provat abans la biblioteca.

En fi, primera despesa. Ah, no, que diuen que és una inversió... i compensa.