Quan de petit et compraven una joguina, durava fins que es trencava.
De més gran la roba només et servia mentre et cabia.
Un dia sorties amb una noia, l'endemà t'hi barallaves, i no la tornaves a veure mai més.
Un cotxe funciona uns quants anys, molts o pocs, però sempre te l'acabes canviant.
Un ordinador, un televisor, un moble, el sofà o la nevera són objectes que faràs servir fins que els llencis.
Has tingut vàries feines. Hi entraves amb ganes de quedar-t'hi, però sempre has acabat trobant-ne una altra.
El pis de la teva vida, demà pot haver-se quedat petit. Quan això passa, pots canviar de casa.
Vius a una ciutat però la feina, la vida o la salut et poden obligar a traslladar-te.
Casar-se "fins que la mort ens separi" és una manera de dir les coses, avui dia existeix el divorci.
Però el futur pare s'adona que d'aquí a uns cinc mesos, per primera vegada en la seva vida, alguna cosa serà per sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
doncs si!!!
PER SEMPRE, no serà una joguina que la pugis canviar quan no et deixi dormir, pero tot té recompensa, el primer riure, la primera caricia, la primera paraula, ufff infinitats de coses que faràn que no t'en cansis mai.
i tampoc no tindrà botó d'ON/OFF?
Saps que quasi m'ha emocionat aquest post??
Sé que alguna cosa està canviant... no només "en el ventre de la teva dona"!!! jejeje
Petons!
Silvia.
Jordi, diuen que venen amb un botó "Send to..." que fa les mateixes funcions (per exemple, enviant-lo als avis)
Gina, et refereixes a aquelles coses que diuen que "compensen"? No ho veig clar, definitivament.
Sílvia, "quasi"??? :-D
Publica un comentari a l'entrada