Ella t'explica - amb tota naturalitat - que a la feina s'ha tallat un dit amb un paper, i que deixa de prendre la pastilla. Et quedes embadalit mirant la cullera plena de sopa, i penses que no et pots queixar, almenys t'ha avisat!! Des d'aquell moment, al llit ja no folleu ni dormiu, sinó que algunes nits "ho intenteu" i d'altres "no el busqueu".
Perdó, he comès un error amb el temps verbal; les expressions correctes són "ho estem intentant" i "aquests dies no l'estem buscant", perquè només s'utilitzen quan parles amb terceres persones. Una etapa inevitable en el via crucis del que deixa d'ésser humà per convertir-se en pare, és muntar una roda de premsa per donar a conèixer al món els teus progressos sexuals. Tothom ha de saber quants cops "ho intenteu" a la setmana, a quines hores, i si ho feu amb música o en silenci.
Et sorprèn la naturalitat amb què cal parlar del tema. Ets en una terrassa d'un bar, fotent-te unes braves regades amb una Moritz ben fresqueta, i la dona del teu germà t'explica que fa dos mesos que follen dilluns, dimecres i divendres per aprofitar les fases lunars. I tu has d'assentir mirant-la als ulls amb cara de naturalitat, enlloc d'imaginar-te-la nua i suada. Quan "ho intenten" no hi ha sexe, només biologia. Els has de veure com una parella de mandrils penetrant-se; i pensar una altra cosa és ser un depravat.
En aquestes posades en comú, tant naturals, no és important saber si la teva dona arriba a l'orgasme, si tu ets capaç de repetir, o la postura adoptada. Durant els pitjors claus de la teva vida, has deixat de ser un semental i et converteixes en una vaca lletera, la utilitat de la qual es limita a ser munyida per obtenir-ne una massa viscosa blanca, i apa, fins demà. Ja no veus cap plaer en una palla, convertida en un genocidi de tant que has arribat a sentir la dificultat que té cada espermatozou per assolir el cobejat òvul. Pel carrer ja no veus dones amb formes voluptuoses; t'imagines vagines més o menys carnoses, més o menys lubricades, i una manifestació de microscòpics punts blancs prenent a l'assalt un úter llefiscós entre crits i brams de desesperació per no haver estat ells els triomfadors.
Et diuen que mentre dura l'ovulació, la dona augmenta la seva libido fins a nivells insospitats. Potser és cert, però a tu et sembla que és una apreciació subjectiva: a qui us vegi junts, ella li deu semblar una bèstia sexual comparada amb el teu estat d'apetència, comparable al de Benet XVI. I és que cada vegada que us hi poseu (perdó, volia dir "ho esteu intentant"), a cada envestida, un sentiment de responsabilitat t'aclapara. Serà aquesta la bona? Amb aquest moviment del culet estic creant, finalment, una vida? Et concentres perquè aquests rampells no et facin destrempar, però alhora vols evitar com sigui pensar en Scarlett Johansson, en un instant així!! No podries suportar veure la mare jugant amb un nadó, i pensar que el pobre no és ben bé fill d'ella, sinó que fou concebut bastard (de pensament).
El pitjor de tot, sens dubte, és veure que passa el temps i no hi ha resultats. No ho dius per tu, que acabes de començar "a intentar-ho". Ho dius per tants i tants amics que, tot cofois, van anunciar a bombo i plateret les seves primeres copulacions, i uns mesos després s'enfrontaven a mirades involuntàriament burletes, dubtoses de la masculinitat d'ell o de la fertilitat d'ella, depenent de qui dels dos fes més ràbia.
Tu ja has deixat clar que no vols ser com ells, i poses una norma: el futur pare que no ho veu clar no li diu a ningú que "ho esteu intentant". Ja els avisaràs quan toqui; si no el dia del bateig, potser als dos mesos d'embaràs. Però ni de conya vols sentir la sensació d'una mà amiga tustant-te l'espatlla amb afecte mentre sents, amb tota la solemnitat del món, "escolta, heu pensat d'anar a algun especialista?".
Perdó, he comès un error amb el temps verbal; les expressions correctes són "ho estem intentant" i "aquests dies no l'estem buscant", perquè només s'utilitzen quan parles amb terceres persones. Una etapa inevitable en el via crucis del que deixa d'ésser humà per convertir-se en pare, és muntar una roda de premsa per donar a conèixer al món els teus progressos sexuals. Tothom ha de saber quants cops "ho intenteu" a la setmana, a quines hores, i si ho feu amb música o en silenci.
Et sorprèn la naturalitat amb què cal parlar del tema. Ets en una terrassa d'un bar, fotent-te unes braves regades amb una Moritz ben fresqueta, i la dona del teu germà t'explica que fa dos mesos que follen dilluns, dimecres i divendres per aprofitar les fases lunars. I tu has d'assentir mirant-la als ulls amb cara de naturalitat, enlloc d'imaginar-te-la nua i suada. Quan "ho intenten" no hi ha sexe, només biologia. Els has de veure com una parella de mandrils penetrant-se; i pensar una altra cosa és ser un depravat.
En aquestes posades en comú, tant naturals, no és important saber si la teva dona arriba a l'orgasme, si tu ets capaç de repetir, o la postura adoptada. Durant els pitjors claus de la teva vida, has deixat de ser un semental i et converteixes en una vaca lletera, la utilitat de la qual es limita a ser munyida per obtenir-ne una massa viscosa blanca, i apa, fins demà. Ja no veus cap plaer en una palla, convertida en un genocidi de tant que has arribat a sentir la dificultat que té cada espermatozou per assolir el cobejat òvul. Pel carrer ja no veus dones amb formes voluptuoses; t'imagines vagines més o menys carnoses, més o menys lubricades, i una manifestació de microscòpics punts blancs prenent a l'assalt un úter llefiscós entre crits i brams de desesperació per no haver estat ells els triomfadors.
Et diuen que mentre dura l'ovulació, la dona augmenta la seva libido fins a nivells insospitats. Potser és cert, però a tu et sembla que és una apreciació subjectiva: a qui us vegi junts, ella li deu semblar una bèstia sexual comparada amb el teu estat d'apetència, comparable al de Benet XVI. I és que cada vegada que us hi poseu (perdó, volia dir "ho esteu intentant"), a cada envestida, un sentiment de responsabilitat t'aclapara. Serà aquesta la bona? Amb aquest moviment del culet estic creant, finalment, una vida? Et concentres perquè aquests rampells no et facin destrempar, però alhora vols evitar com sigui pensar en Scarlett Johansson, en un instant així!! No podries suportar veure la mare jugant amb un nadó, i pensar que el pobre no és ben bé fill d'ella, sinó que fou concebut bastard (de pensament).
El pitjor de tot, sens dubte, és veure que passa el temps i no hi ha resultats. No ho dius per tu, que acabes de començar "a intentar-ho". Ho dius per tants i tants amics que, tot cofois, van anunciar a bombo i plateret les seves primeres copulacions, i uns mesos després s'enfrontaven a mirades involuntàriament burletes, dubtoses de la masculinitat d'ell o de la fertilitat d'ella, depenent de qui dels dos fes més ràbia.
Tu ja has deixat clar que no vols ser com ells, i poses una norma: el futur pare que no ho veu clar no li diu a ningú que "ho esteu intentant". Ja els avisaràs quan toqui; si no el dia del bateig, potser als dos mesos d'embaràs. Però ni de conya vols sentir la sensació d'una mà amiga tustant-te l'espatlla amb afecte mentre sents, amb tota la solemnitat del món, "escolta, heu pensat d'anar a algun especialista?".
1 comentari:
Molt gràfic això dels mandrils. Suposo que aquestes coses millor fer-les sense pressió. Hom sap que qualsevol cosa sense pressió surt amb més qualitat!
Publica un comentari a l'entrada